top of page
INDÚSTRIA - GEOLOGIA - MEDI AMBIENT - MINERIA - ENERGIA - GEOMÀTICA - CONSTRUCCIÓ
.png)
139 DESTINACIONS MINERES I GEOLÒGIQUES A UN CLIC,
QUINA COMUNITAT VISITARÀS?
To play, press and hold the enter key. To stop, release the enter key.
To play, press and hold the enter key. To stop, release the enter key.
To play, press and hold the enter key. To stop, release the enter key.
T M CAT
CATALUNYA
23 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
Muntanya de Sal de Cardona
La Muntanya de Sal és un fenomen natural únic al món i avui encara creix a mesura que la pluja l'erosiona. Els seus 120 metres només són la punta d'un enorme diapir de prop de dos quilòmetres de profunditat. Durant una hora, us endinsareu fins als 86 metres i gaudireu de l'espectacle de formes i textures que ofereix el massís salí.
Museu de les Mines de Cercs
El Museu de les Mines de Cercs, dedicat monogràficament al carbó, és un centre d'interpretació per explicar i donar a conèixer les múltiples i estretes relacions entre aquest combustible fòssil i l'entorn geològic, paisatgístic, econòmic i humà de l'Alt Berguedà.
MUSEU DE LES MINES DE BELLMUNT
El museu de les mines ofereix al visitant l'oportunitat d'endinsar-se a les galeries de la primera planta de la mina Eugènia
PARC ARQUEOLÒGIC MINES DE GAVÀ
Sota els peus de la ciutat, les mines neolítiques de Gavà són les mines a galeria més antigues d'Europa, dedicades a l'explotació de la variscita. Els miners i mineres van reutilitzar algunes cavitats per enterrar els morts, acompanyats de rics aixovars amb objectes arribats de llocs remots, a través d'intercanvis, i atrets per la variscita. I també per deixar les deixalles del dia a dia, d'un valor incalculable per conèixer com eren les comunitats que van viure a Gavà al neolític i com era el paisatge que les envoltava.
Mina de petroli dels Francesos de Riutort
Als 340 metres de la Mina de Petroli de Riutort, entre la galeria principal, la transversal i la secundària, i durant els 10 anys que va estar en funcionament (1906 - 1916) es van extreure aproximadament unes 3500 tones de margues bituminoses, que donaven una mitjana que no superava els 70 litres de petroli per tona. En un inici, el petroli s'extreia de les capes de margues bituminoses que afloraven a l'exterior, però posteriorment, i per treure'n més rendiment, les margues bituminoses eren buscades a través d'un sistema de galeries.
Mina Victòria
Històricament Val d'Aran ha estat una zona d'extracció de minerals important. Al començament del segle XX, amb l'alè de la revolució industrial, es va iniciar l'explotació del mineral de zinc bàsicament a les zones d'Arres i de Bossòst. L'any 1912, la Mina Victòria ja es trobava en plena explotació. S'extreien al voltant de vuitanta tones de mineral brut per dia i hi treballaven entre 100 i 150 persones, repartides entre l'interior i l'exterior de les galeries. Paral·lelament també es va posar en funcionament un safareig de minerals a Bossòst.
Rutes de les mines
El patrimoni miner forma part de la memòria històrica de la comarca, és un testimoniatge del desenvolupament tècnic i industrial d'èpoques passades i indispensable per entendre la realitat present del nostre territori. Els anys d‟explotació minera van marcar el territori i la vida social dels seus habitants i van deixar un ric patrimoni. La majoria de rutes de les mines són circulars, tenen diferents nivells de dificultat i recorren els municipis de Queralbs, Pardines, Planoles, Toses i Ribes de Freser. Dels 11 itineraris, 4 passen per Ribes de Freser
Mines d'Ogassa
L'ús principal del carbó de la conca minera d'Ogassa era per a la indústria manufacturera catalana, en plena expansió a principis del s. XX amb la revolució industrial com a marc del creixement del país. La manera d'extreure el carbó va ser a Pic i Pala, en galeries amb piles, gorres i, fustades, per intentar extreure les pedres de les entranyes de la muntanya. Recordem els oficis perduts de les mines: picadors, peons, serrallers, fusters, paletes, vagoners, freners (ofici difícil i arriscat) i les rentadores de carbó. Eines com a punteres, malls, pistoles, llums de carbur i eines manuals que avui hem perdut gairebé de la memòria.
Salines de Gerri de la Sal
La font o font d'aigua salada està registrada oficialment amb el nom de “Mina Ofita” i està situada a la dreta del riu Noguera Pallaresa, a una alçada de 620 metres sobre el nivell del mar.
Museu del Ciment
L'antiga fàbrica de ciment Asland, situada al paratge del Clot del Moro, al municipi de Castellar de n'Hug, va funcionar del 1904 fins al 1975. Les restes avui visibles encara posen de manifest l'espectacularitat d'un dels conjunts fabrils més increïbles de la industrialització catalana, emmarcat en un entorn natural singular.
El petit tren de la Mina Nova de Coll de pradell
El petit tren de les mines, de la Mina Nova de Coll de Pradell (Vallcebre) realitza viatges, a totes les persones que els pugui interessar la història d'aquest genuí tren miner i la seva mina, des que l'any 2005, es va completar la 1a fase del projecte de recuperació, permetent accedir a la mina un cop recuperem la traça d'accés a la mina.
TREN DEL CIMENT
Es tracta d'una línia que històricament unia l'antiga fàbrica de ciment Asland de Castellar de n'Hug amb Guardiola de Berguedà, des de la qual partia la línia del ferrocarril de via estreta cap a Berga i Manresa. El trajecte de l'antic Tren del Ciment, que dura aproximadament 20 minuts, el fa una locomotora dièsel amb quatre cotxes que tenen capacitat per a 25 viatgers cadascun. Té un recorregut de 3,5 km i para a 4 estacions:
Museu de Geologia “Valentí Masachs”
El Museu de Geologia Valenti Masachs de la Universitat Politècnica de Catalunya està situat a l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Manresa. Fou fundat l'any 1980, i el Dr. Valentí Masachs Alavedra en fou el primer director. Amb la seva col·lecció particular de fòssils i minerals juntament amb les mostres de minerals recollides per membres del museu, es van muntar les primeres vitrines de mineralogia i paleontologia amb què es va inaugurar.
GEOPARC CATALUNYA CENTRAL
El Geoparc Mundial UNESCO de la Catalunya Central està format per 29 municipis del Bages, 5 municipis del Moianès (Moià, Calders, l'Estany, Monistrol de Calders i Santa Maria d'Oló), més el municipi de Collbató, al Baix Llobregat . A grans trets, la superfície del Geoparc és d'uns 1250 km2 i compta amb 190.000 habitants.
GEOPARC ORÍGENS PIRINEUS
Situat al sector sud del Pirineu català, a la província de Lleida, és un territori amb valors geològics excepcionals que forma part de la Xarxa Mundial de Geoparcs de la UNESCO des del 17 d'abril de 2018. Són 2.040 quilòmetres quadrats de territori que inclou un total de 19 municipis:
Termes Romans del Puig de Sant Grau
Segles I-IV d. C. Monument Històric d'Interès Nacional. Les termes romanes tenen gran valor, per tot allò que representen i per ser les més ben conservades de l'antiga Aquae Calidae, l'actual Caldes de Malavella.
Centre d´interpretació de l´Energia i la Geologia de Canelles
El Centre d'interpretació de l'Energia és un nexe entre el públic i el coneixement científic i tècnic, que apropa el visitant al món de l'Energia, la Geologia i del Medi Natural. El Centre aprofita les característiques d'un espai únic al peu d'una de les preses més importants d'Europa, la Presa de Canelles, amb una alçada de 152 m. a la serralada del Montsec.
CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE L'AIGUA DE TAVASCAN
Dins l'àmbit del Parc Natural de l'Alt Pirineu, el Centre d'Interpretació de l'aigua de Tavascan vol fomentar la divulgació de la importància del paper de l'aigua com un element clau i vertebrador del territori, a les diferents vessants, turística (excursions als nombrosos llacs i rius), mediambiental (coneixement de la biodiversitat de flora i fauna del medi fluvial), industrial (generació d'electricitat).
MUSEU HIDROELÈCTRIC DE CAPDELLA
La gran reserva d'aigua de la Vall Fosca, que supera els 50 milions de m3, va permetre que a finals del segle XIX Emili Riu, periodista i polític de Sort, projectés la utilització d'aquest recurs i es construís la central hidroelèctrica de Capdella.
CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE L'OR
El Centre d'Interpretació de l'Or del Segre és un espai ubicat a l'edifici annex al Molí de l'Esquerrà que va més enllà del recorregut per la història de l'explotació de l'or al riu Segre i que convida el visitant a viure l'experiència de els autèntics cercadors d'or.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
Jardí de Roques a Rubió. Parc Natural de l'Alt Pirineu
El jardí està format per dotze roques característiques del parc natural amb un recorregut circular accessible a persones amb mobilitat reduïda que vol simular un viatge en el temps, des de la roca més antiga, de fa 540 milions d'anys, a la més moderna, de fa 220 milions d'anys. A més, compta amb panells informatius sobre cada roca i indicadors de l'aparició o l'extinció d'espècies.
Museu Geològic del Seminari de Barcelona
Museu Geològic del Seminari de Barcelona és un museu que té com a Objecte d'estudi la paleontologia, principalment invertebrats. Va ser fundat el 1874 per Jaime Almera Comas i depenia del Seminari Conciliar de Barcelona. Des del 1885 confecciona el mapa geològic de la província de Barcelona i des del 1951 també rep suport Econòmic del CSIC. Compte amb una biblioteca amb 13.000 Títols, una col·lecció de 68.000 fòssils, 1 laboratori i 1 arxiu històric. El 1994 es crea l'associació Amics del Museu Geològic del Seminari de Barcelona (AMGS) per col·laborar a la Difusió del museu. Editar la revista batalla.
Museu Monfulleda de Mineralogia
L'any 1988, Joaquim Mollfulleda i Borrell va donar a l'Ajuntament d'Arenys de Mar la seva col·lecció de minerals, i es va inaugurar una nova secció del Museu d'Arenys de Mar amb el nom de Museu Mollfulleda de Mineralogia. Fins a la seva mort el maig del 2006, Joaquim Mollfulleda i Borrell es va dedicar a ampliar la col·lecció de minerals del Museu a través de les donacions de molts aficionats a la mineralogia i diverses adquisicions.
Coneixes una destinació de turisme miner que no és aquí?
TM ARA
ARAGÓ
8 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
MUSEU MINER D'ESCOLTAR
El Museu Miner d´Escolta és una mina real de carbó (Lignito) habilitada per ser visitable pel turista. El registre més antic que té aquesta mina és de la segona meitat del segle XIX (1850), i molts dels propietaris que van tenir la titularitat d'aquesta mina avui convertida en museu. La comarca Conques Mineres de Terol, a la qual pertany el municipi d'Escolta, i el municipi en si, tenen una història i una identitat mineres des de fa més de 150 anys quan es treia de l'interior de la terra l'Azabache (varietat del carbó utilitzat sobretot en joieria) i el carbó Lignito (usat com a element calefactor, principalment per a les grans indústries).
MUSEU DE LA MINA DE MEQUINENÇA
El Museu de la Mina de Mequinensa manté vives les històries de la mineria del carbó i recopila i preserva l'important patrimoni miner de la conca carbonífera de Mequinensa. Un espai museístic on podràs recórrer més de 170 anys d'història minera.
PARC TEMÀTIC DE LA MINERIA D'UTRILLES
Senti't miner per un dia a bord de la nostra locomotora Hulla Nº1 original de 1903. Milers de persones de totes les edats ja han pogut gaudir d'aquesta experiència i conèixer l'autèntica història de la mineria d'Utrillas, el seu passat i el seu patrimoni industrial. Un recorregut turístic museïtzat pels diferents elements que conformen l'antiga explotació minera del Pou de Santa Bàrbara.
MWINES. MUSEU MINER ANDORRA
El Parc Miner, MWINAS, és un projecte adreçat a aconseguir el desenvolupament sostenible del nostre territori mitjançant la recuperació de la memòria històrica i l'ús innovador dels vells espais miners. El Parc Miner -MWINAS- brinda al visitant un espai únic, viu i en constant evolució l'eix verterbrador del qual és la mineria del carbó. La nostra proposta, que el fa diferent a altres museus miners ja existents, és mostrar la comarca sencera com un museu a cel obert el fil conductor del qual, la mineria, té punts de referència repartits per tot el territori, oferint-nos una visió completa de la història de aquest sector, base de la nostra economia.
GEOPARC SOBRABE
Sobrarbe es troba al cor dels Pirineus i és l'únic Geoparc que es localitza en aquesta cadena muntanyosa Si ens aturem al Geoparc de Sobrarbe-Pirineus podrem gaudir, observar i aprendre mentre recordem el nostre lloc al món natural que ens manté. A cada racó de Sobrarbe podem trobar una peça del trencaclosques de la història de la Terra que està escrita a les roques. A més de la riquesa geològica, inclou un extraordinari patrimoni ecològic (Reserves naturals, flora i fauna original) i cultural (Art, folklore, gastronomia, etc.).
GEOPARC MESTREIG
El Geoparc del Maestrat compta amb un extens territori que abasta 43 municipis de Terol on abunden els conjunts monumentals i s'aprecien meravelles naturals destacades pel seu interès geològic. Així mateix conviuen les realitats de la Serra i el Somontano i hi ha una rica varietat de paisatges i paisanatges, de festejos tradicionals, d'història i de contrastos… No esperis que t'ho expliquin!
Parc Geològic d'Aliaga
El Parc Geològic d'Aliaga és un espai natural, alhora que un mirador des del qual es pot contemplar els darrers 200 milions d'anys d'història del nostre planeta. Algunes de les seves magnífiques formacions i estructures geològiques, modelades en espectaculars relleus, són considerades pels científics com a exemples gairebé únics al món. Representa la possibilitat de dirigir una mirada nova sobre la Terra; de fer-li i fer-se preguntes... Els estrats, acumulats els uns sobre els altres, són els fulls d'un llibre on es narra la història del nostre planeta.
CENTRE D'INTERPRETACIÓ DE GEOLOGIA I ESPELEOLOGIA DE MONTALBÁN
Aquest centre, instal·lat en una gran cavitat existent sota l'església de Santiago, que va servir de celler, interpreta la Geologia del Parc Cultural així com les cavitats subterrànies i la pràctica espeleològica. Es mostren al visitant diferents rutes i punts geològics d'interès, així com diversos recorreguts subterranis.
TM ASTUR
ASTÚRIES
12 DESTINACIONS PER FER TURISME MINER.
Si coneixes alguna altra destinació minera, que no és aquí, fes-nos-ho saber.
Ecomuseu Miner Vall de Samuño
L'Ecomuseu Minero Valle de Samuño va obrir les portes al públic el 15 de juny de 2013 després de l'execució d'un projecte que havia estat demandat des de fa anys per iniciativa popular. El projecte tenia com a objectius fonamentals la conservació i la rehabilitació d'un llegat patrimonial molt rellevant i la dinamització econòmica de la vall, un territori especialment afectat pel tancament d'explotacions mineres.
MUMI. Museu de la Mineria i de la Indústria d'Astúries.
El Museu de la Mineria i la Indústria d'Astúries està situat a la localitat del Entrego, municipi de Sant Martí del Rei Aureli. Es va construir als terrenys de la runa de l'emblemàtica Mina de Sant Vicent, a la zona anomenada El Trabanquín, al cor de la conca carbonífera del Nalón.
Museu de la mina d'Arnao
El conjunt miner d'Arnao s'enquadra a la costa del concejo de Castrillón, un paisatge privilegiat al costat de la bella platja d'Arnao ia poca distància de la platja de Salinas, una de les més grans i concorregudes d'Astúries. Al seu emplaçament s'ha concentrat un patrimoni natural i històric que ens permet assistir al naixement de manifestacions claus per entendre el passat de la Terra i de les comunitats humanes.
Pou Sotó
El Pou Sotó és una mina de carbó en ple cor de la conca minera a Astúries. HUNOSA, empresa pública minera propietària del pou, ha posat en marxa un projecte turístic únic al món: la possibilitat que el turista recorri les seves galeries i se senti “miner per un dia” picant carbó o escombrant una galeria al costat dels miners de la companyia. Sotó suposa una aventura única, el millor pla quan un es pregunta què fer a Astúries.